A mesura que em faig més gran, els Nadals em donen més pel sac (per dir-ho d'una manera suau). Aquest any no tinc ni un duro així que, família, els regals seran "regalillus"; no tinc ganes de reunions familiars, però és clar, cada vegada ens reunim menys gent a taula i jo no hi podria faltar. No ho entendrien mai a casa meva. Aix... que xulo és el Nadal quan ets un/a crio/a; esperes les festes en candeletes; les vacances de l'escola, els reis, el pare Nöel, el pessebre, els regals, els menjars de la mare... Quan ets un/a adolescent només esperes la festa i els regals; els menjars de la mare no tant (i més després d'haver sortit el dia abans) i les reunions familiars te la comencen a "rempampinflar". Passen uns anys i tens xicot/a i també el portes a casa, i ja en sou més, i t'agrada més el menjar de la mare, no tant la festa, i molt els regals. I passa el temps i ja no tens xicot/a, ara ja tens company/a i participa d'algun àpat nadalenc (i tu d'algun dels seus), i la família et fa les típiques preguntes incòmodes (i tu penses: deixeu-me en pau...). I passa el temps i si no tens criatures, i els teus germans tampoc i la gent de la família la va palmant, t'ha deixat la dona (o l'home) o l'has deixada tu, doncs passa això: que t'importen una merda les festes nadalenques! Total que igual me piro a la Sibèria. Juas!
No hay comentarios:
Publicar un comentario