Na Nuska

Aquesta és la meva companya de pis, la Nuska. Mireu-la que bufona que és. Me la vaig trobar pel carrer ara fa un any i mig, al barri. Està plagat de gats aquest barri. De fet fa uns mesos em vaig trobar una altra, de gateta, la Pepita. En vaig tenir cura fins que la Clara, una amiga, se la va poder quedar. La Pepi, jajajaja, ja li ha quedat el nom. Bé, per on anàvem... us estic parlant de la Nuska. Li encanta el raïm... em foto dels nervis quan en compro, perquè la tia entra a la cuina sense que la vegi, es puja a la taula i del fruiter comença a treure un, dos, tres raïms. Li agrada jugar amb ells, com si fossin pilotetes. Després la feina és meva per anar recollint els troços que em deixa. Aix Nuska. També menja plàtan aquesta gata, li encanta. Ah, i la síndria... És una gata rara... com la mestressa, jiji.

Tupper sex

Avui, sopant a casa d'una amiga, ens hem mirat una peli d'aquestes per passar l'estona i després fent zapping ens hem enganxat a un programa cutre-saltxitxero de cuatro: no sé què de sexómetro. Han donat dades estadístiques que, si bé no sabem si són del tot certes, ens han fet iniciar una conversa sobre sexe. Hem parlat del qui, del com, del quan, del què... (remember when) total, que hem arribat a la conclusió de que ens ho fem més amb nosaltres mateixes que amb algú altre. I perquè no comprar-nos uns d'aquests artilugis que potser ens alegrarien de tant en tant alguna que altra nit? "A falta de pan, buenas son tortas" diu el refranyer espanyol. I perquè no muntem un tupper-sex?, ens hem preguntat... Què és això del tupper-sex? Una reunió de ties en la que una dona en comptes de treure els "tupers" per guardar les sobres del menjar, treu un seguit d'artilugis eròtics "variopintos" i les assessora sobre el tema en qüestió. Ben pensat podria ser divertit i potser més d'una de nosaltres es firaria. Noies, organitzem una d'aquestes sessions o què?

Faquin Nadal

A mesura que em faig més gran, els Nadals em donen més pel sac (per dir-ho d'una manera suau). Aquest any no tinc ni un duro així que, família, els regals seran "regalillus"; no tinc ganes de reunions familiars, però és clar, cada vegada ens reunim menys gent a taula i jo no hi podria faltar. No ho entendrien mai a casa meva. Aix... que xulo és el Nadal quan ets un/a crio/a; esperes les festes en candeletes; les vacances de l'escola, els reis, el pare Nöel, el pessebre, els regals, els menjars de la mare... Quan ets un/a adolescent només esperes la festa i els regals; els menjars de la mare no tant (i més després d'haver sortit el dia abans) i les reunions familiars te la comencen a "rempampinflar". Passen uns anys i tens xicot/a i també el portes a casa, i ja en sou més, i t'agrada més el menjar de la mare, no tant la festa, i molt els regals. I passa el temps i ja no tens xicot/a, ara ja tens company/a i participa d'algun àpat nadalenc (i tu d'algun dels seus), i la família et fa les típiques preguntes incòmodes (i tu penses: deixeu-me en pau...). I passa el temps i si no tens criatures, i els teus germans tampoc i la gent de la família la va palmant, t'ha deixat la dona (o l'home) o l'has deixada tu, doncs passa això: que t'importen una merda les festes nadalenques! Total que igual me piro a la Sibèria. Juas!

Nasty ho: the last show

Dissabte 14 de desembre els Nasty ho ens van oferir el seu últim concert amb tota la banda. Se separen? Sí, però si no vam entendre malament la banda continuarà amb altres components. Demano em corregiu enviant algun comentari al meu blog. Els teloners eren els Double Six, una banda de rock&roll, rockabilly, o jo que sé (no sóc una experta d'aquesta música), però la qüestió és que ens van fer moure el cos. Després van continuar els Nasty ho. Van tenir uns petits problemes amb els amplis, però es van solucionar ràpidament. Després més música amb la que van punxar al Carretera 13 i quan el nostre cos ja no admetia més alcohol... la nit va continuar.

Gràcies Fly per la teva signatura al CD que donaveu amb l'entrada!

De concert als Genis

El concert el va obrir en Ted Russel Kamp en solitari, tocant temes rockabillys y countrys acompanyat alternativament només per la seva mandolina, la guitarra o el contrabaix. Després va sortir a l' escenari la Rosie Flores, que es veu és una icona del rockabilly nord americà i que, passant de la cincuantena d' edat, encara ofereix concerts plens d' energia i bon rock'n'roll. Vaig tenir l'oportunitat de ballar un parell o tres de r&r, si més no ho vaig intentar, amb en David (haurieu de veure com és mou el col·lega). La Rosie va saltar per sobre les taules amb un xupito de tequila a la mà i es va tirar per terra mentre tocava la guitarra sense parar; tremenda!. La nit va acabar a les tantes amb una improvitzada jam session entre en Ted Russel, el gaiter de Ron Kavana, y uns quants que corríem per allí. Una nit divertida!

Persepolis

Ostres! Us volia posar el video però el cert és que tinc problemes per insertar-lo o com coi es digui en llenguatge informàtic, per tant l'únic que puc fer ara per ara es posar-vos un enllaç (per cert, el de youtube és en francés). L'altre dia, veient un programa de cinema vaig sentir a parlar d'aquesta pel·lícula basada en el còmic de la iraní Majarme Satrapi. Persepolis és la història d'una noia iraní (autobiografia de la mateixa Majarme) des de la revolució islàmica fins a l'actualitat. Val la pena veure-la i, evidentment, fer-ho en versió original.
http://www.dailymotion.com/video/x3cxq5_persepolis
http://www.youtube.com/watch?v=rUp9o_CNo04